L’observació estel·lar però va ser la de dos catxalots (Physeter macrocephalus), una espècie vulnerable a l’extinció de gran mida, el segon cetaci més gran del Mare Nostrum després del rorqual comú, i que ens va mostrar a més d’una milla de distancia la seva cua mentre la copejava contra la superfície de l’aigua, un signe (slapping) considerat per alguns com a maniobra d’advertiment de perill, alerta o fins i tot d’alimentació.
Un camioner búlgar que va assistir a l’observació, en preguntar per la mida del catxalot, ràpidament el va comparar amb el seu camió tràiler quant a mides i tonatge. I és que aquests cetacis, que freqüenten aigües entre 1700 i 2000 metres de fondària en aquesta ruta d’acord amb les nostres dades, realment són imponents i de formes anguloses que poden arribar a recordar el seu vehicle a algun professional del transport.
El buf rodó, diferent de l’espigat del rorqual, també va poder ser perfectament observat i tothom va copsar com aquella mar plana acollia espècies molt rellevants i també com, malgrat la seva raresa, el vertebrat més rar que vam observar no era el catxalot com pensaven alguns sinó la petita, marró i discreta baldriga balear que havia passat volant feia una estona.