Les Puffinus de Menorca no són mauretanicus. Però tampoc del tot yelkouan

Published by Pelagicus on

Les Puffinus de Menorca no són mauretanicus. Però tampoc del tot yelkouan

Patterns of at-sea behaviour at a hybrid zone between two threatened seabirds

Austin et al 2019 Scientific Reports  9:14720,  https://doi.org/10.1038/s41598-019-51188-8

Dos membres de Pelagicus, Miguel McMinn i Ana Rodríguez són a l’equip de 13 investigadors que acaben de publicar aquest article a la prestigiosa revista Scientific Reports de Nature.com.

El treball tracta de les àrees de distribució de les baldrigues balear Puffinus mauretanicus i mediterrània P.yelkouan amb especial atenció a les poblacions de Menorca de fenotip yelkouan però que genèticament també o ‘encara’ tenen característiques de mauretanicus. Aquestes  baldrigues de Menorca com es comporten? Com les balears de Mallorca o com les mediterrànies de França? Emprant geolocalitzadors i anàlisi d’isòtops estables es van comparar els moviments al mar d’aquestes espècies mostrant que les poblacions de Menorca mostraven característiques diferents, incloent-hi estratègies migratòries, moviments durant l’època de cria i fenologia. En conclusió, no es comporten com les baldrigues balears.

D’acord amb observacions produïdes al mar en els darrers anys, s’ha detectat ocells de Menorca, de fenotip yelkouan, que surten a l’Atlàntic, al menys fins la costa Portuguesa  a la latitud de ciutat de Sagres (figura 1).  Es van trobar fortes diferències entre la distribució no reproductora de les baldrigues estudiades a Mallorca, que sortia predominantment a l’Atlàntic (84%), Menorca (que sobretot es quedaven a la Mediterrània occidental) i les Mediterrànies yelkouan que es movien pel Mediterrani Occidental però fins el Mar Negre i sense sortir a l’Atlàntic en cap cas (figura 2). Durant la temporada de cria (Octubre a Juny) la distribució principal de la baldriga balear de Mallorca va quedar clarament a l’oest de la baldriga de Menorca i de la de les mediterrànies franceses,  aquestes i les de Menorca amb distribucions força similars.

Desgraciadament el baix nombre de dispositius GLS en baldrigues de Menorca té una explicació: es van marcar més però els exemplars van ser depredats a la zona d’estudi. ‘Ha d’haver-hi algun GLS a l’estómac d’algun gat menorquí’, comenta Miguel McMinn.

Figura 1
'Ha d’haver-hi algun GLS de les baldrigues que es van marcar a Menorca a l’estómac d’algun gat menorquí’
Miguel McMinn
Pelagicus
Figura 2

Les dades mostren que les poblacions de Menorca ‘presumiblement híbrides’ mostren un comportament diferent de les mauretanicus de Mallorca, i més proper a yelkouan amb la que es solapa durant part de l’any, dificultant a priori la presumible hibridació amb mauretanicus. Els ocells de Menorca tenen ADN de yelkouan o mauretanicus però la morfologia és de yelkouan sempre.

Qualsevol baldriga de fenotip ‘yelkouan’ vista a l’Atlàntic seria de Menorca ja que les analitzades de França i Malta no surten a l’Atlàntic en cap cas, en haver-hi de facto un gradient d’estratègies migratòries en les poblacions de Puffinus de tota la Mediterrània.

Les poblacions de Menorca són importants per a l’estudi dels mecanismes evolutius amb un potencial de produir més coneixement sobre els processos d’especiació i de barreja de poblacions a la Mediterrània