Jornada Pelàgica de primavera: abril 2022. La crònica

Published by Pelagicus on

I Jornada de fauna marina vertebrada pelágica primavera 2022. 29-30.4.2022: la crònica

Del 29 al vespre al 30 d’abril de 2022 hem desenvolupat a bord del ferry Kerry, de la flota de Baleària, la 1ª Jornada de Fauna Marina Vertebrada pelàgica de 2022. Hem participat 4 persones procedents de la Conca de Barberà, Tarragonès i el Barcelonès en ruta a Eivissa, on vam visitar Ses Salines i el Cap des Falcó.

Organització

L’organització d’aquestes Jornades formativo-investigadores ha estat possible gràcies a la col•laboració establerta entre Fundació Baleària i Pelagicus per a possibilitar accions de formació i estudi aprofitant els trajectes que l’empresa naviliera efectua dins l’àmbit d’actuació de l’associació. Així, Fundació Baleària va permetre el desplaçament de l’equip de Pelagicus i els assistents al curs entre Barcelona i Eivissa, facilitant l’accés a àrees restringides del vaixell on, també gràcies a la tripulació del Kerry que va col·laborar en els avistaments, es van efectuar observacions.

Per què aquestes jornades?

Aquesta jornada s’emmarca en les activitats formatives i de divulgació que desenvolupa l’Associació Pelagicus, les quals tenen per objectiu incrementar el coneixement de les espècies d’ocells marins que hi ha a la Mediterrània i formar personal capacitat per fer-ne un seguiment des de vaixells.

La jornada, com les que habitualment fem al llarg de l’any,  es va centrar en la identificació dels vertebrats marins que poblen el Mare Nostrum entre Balears i Catalunya, vistos des d’un vaixell de línia comercial (ferry) i al llarg de més de 90 milles nàutiques de navegació, a banda d’altres observacions a l’entorn del port i l’illa.

Com en ocasions anteriors, a banda de familiaritzar-se amb com  està estructurat i com funciona un vaixell de línia regular, es va aprendre i es va emprar tècniques de cens dels vertebrats marins, a tres nivells:

  1. a) anotació de waypoints amb GPS portàtil,
  2. b) cens amb bandes amb determinació de densitats lineals i
  3. c) taxes de trobada i fonaments del mètode Distance Sampling.

Es va ensenyar als alumnes el mètode de recollida de dades, amb la determinació de la distància a l’horitzó en funció de l’alçada del punt d’observació i amb el reconeixement d’espècies marines vertebrades, especialment ocells i cetacis però també alguns peixos de gran mida i la tortuga careta.

Els assistents han pogut copsar la dificultat, i el mètode, de trobar i senyalar on eren les espècies a mar, calcular la distància des del vaixell o determinar-ne l’espècie, especialment en el cas dels ocells malgrat la mar extremadament plana que va fer i que va ajudar molt a les observacions.

Un buf d'un rorqual observat prop Barcelona

Trobada

Proveïts de les targetes d’embarcament ja sense els certificats de vacunació COVID del 2021, el  grup de persones que anàvem a embarcar-nos en la jornada pelàgica organitzada per l’entitat, ens vam trobar a les 20:00 a la terminal de Baleària del port de Barcelona.

El vaixell

El Kerry és similar en estructura als vaixells Sicília i Nápoles de Baleària. Havent sopat vam inspeccionar aquest buc coincidint amb la sortida del port, moment en el que vàrem escoltar els adults de gavina corsa que estan niant al dic de ponent del port barceloní. El Kerry, com el Sicilia i el Nápoles té una zona visitable molt a prop de la proa des d’on observaríem fauna l’endemà. Ja amb Barcelona a l’horitzó, vam acomodar-nos als nostres camarots on restaríem fins l’atracament al port d’Eivissa a les sis hores del dia 30.4.2022.

Observant ocells a Ses Salines

Eivissa

Igual que en totes les jornades, es va oferir la possibilitat d’acompanyar-nos a visitar una zona natural d’interès a Eivissa com és el litoral sud, amb les seves salines, declarades Parc Natural i el cap des Falcó.

L’arribada de turistes i personal destinat a les feines d’estiu a l’illa era important aquell dia si considerem el volum de passatgers del ferry aquella nit i com de carregats anaven alguns vehicles particulars. Amb tot, a les 6:30 erem a terra, ja amb llum de dia i ens dirigíem a veure ocells a Ses Salines. Els primers en saludar-nos van ser els flamencs, que ocupaven diferents cristalitzadors de la zona. Amb ells els ‘decoratius’ ànecs blancs i ja algunes cames-llargues, absents de la zona en les nostres visites hivernals. Dos ocells prop el camí són perdius roges i, en arribar a la platja de codols, dues gavines corses ens sobrevolen mentre un grup de gavians argentats miren de robar-los el peix a una parella de corbmarins emplomallats que pescaven al litoral. Prop de la zona un adult d’àguila pescadora covava al seu imponent niu llunyà, apropat a la vista gràcies als 70 augments del nostre telescopi Swarovski. Hi ha moviment de falciots negres, però també a la zona veiem dos capsigranys balears, la subespècie endèmica de les illes, també arribada fa poc de l’Àfrica. Més enllà una altra espècie endèmica: el papamosques balear, una antiga raça del papamosques gris ara considerada espècie diferent. Al mateix bosc, una veu enyorada: la primera tórtora ‘vulgar’ de l’any, tornant del veí continent on haurà hivernat on esperem que hi torni a la tardor. Dinou espècies observades en poc més d’una hora, introduïdes al portal eBird de ciència ciutadana.

Després d’un ràpid però reconfortant i reconstituent esmorzar a Eivissa ciutat, tornem al Kerry per a començar el tram marítim de la Jornada de primavera. El pronòstic de la mar és molt bo i som en temporada de migració de rorquals pel que les espectatives són altes. I no ens defraudarien.

Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Cames-llargues (Himantopus himantopus)
Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)
Capsigrany balear (Lanius senator badius)
Papamosques gris balear (Muscicapa tyrrhenica balearica)

Sortida del vaixell

El Kerry va sortir puntual d’Eivissa, amb menys gent que a l’arribada. Situats a la proa veiem gavians argentats, i ràpidament les primeres baldrigues balears aturades a una balsa (raft) propera a l’illa i que ens acompanyen una estona. Entre elles observem baldrigues cendroses que ens permeten comparar les diferents estratègies de vol i les característiques del plomatge. A Tagomago no hi ha encara cap falcó de la reina, localment anomenat falcó marí però ben a prop el grup troba els primers dofins: un grupet de quatre dofins mulars després de l’observació dels quals anirem a preparar els equips, dinar i començar el cens del recorregut marí amb la metodologia habitual que havíem explicat hores abans de l’embarcament.

Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
Baldriga cendrosa mediterrània (Calonectris diomedea)

El cens

Vàrem pujar al pont del Kerry on l’oficial, que ja ens coneixia d’altres viatges, ràpidament em va referir la freqüent observació els dies anteriors de rorquals comuns, especialment prop Barcelona. Tot quadrava amb els albiraments que ONGs estaven produïnt al litoral central català. A veure si teníem sort.

El mar estava totalment pla i totes les observacions van ser registrades amb el GPS amb indicació de posició, distància a l’ocell i angle d’observació.

No va anar malament, ans el contrari. Les observacions van ser abundants, freqüents i gratificants. Es van detectar un total de sis rorquals comuns diferents i dos catxalots, aquests a mig camí d’Eivissa a Barcelona. A més, un total de 73 dofins ratllats, repartits en grups que nedaven tranquil·lament, anunciaven que les condicions marines eren propícies per a l’observació de cetacis. A banda d’aquests hi havia freqüents peixos lluna i importants moles de peix que també eren visitades per ocells marins.

Entre aquests continuaven les baldrigues balears i cendroses, així com una solitària baldriga mediterrània. Els fumarells negres, espècie declarada en perill d’extinció, també va ser observada a mar obert en trànsit cap a les seves zones de cria del nord d’Europa. També migrants van ser un grup de quatre paràsits cuaamples, observats prop la costa, i algun ocell passeriforme petit com una cuereta groga que es va aturar al vaixell, aprofitant el trajecte coincident amb la seva migració al nord. En total 39 albiraments marcats amb waypoint al llarg de gairebé cinc hores d’observació i que van incloure l’afortunada observació dels dos catxalots vistos saltant fora de l’aigua, un fet inusual i molt espectacular del que van poder gaudir les alumnes de les jornades.

Dofins ratllats (Stenella coeruleoalba)
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
Peix Lluna (Mola mola)

Resum

La barreja d’aigües, i l’aflorament de nutrients produïda pels temporals del darrer més, afegides al cicle anual de productivitat i la migració dels rorquals així com l’estat de la mar, en absoluta calma, expliquen els millors resultats dels darrers mesos. L’abundància de peix i de zooplàncton va explicar també com un dels sis rorquals va ser vist en maniobres d’alimentació, amb mitja cua fora de l’aigua i la boca oberta, nedant de costat a la cerca d’aliment, una conducta que també es registra prop el litoral català en àrees productives associades a desembocadures de rius. Precisament prop el Llobregat vàrem detectar el darrer exemplar de rorqual.

Cada viatge és una mica diferent, com una rifa en la que no saps que et tocarà. I és per això que als alumnes no se’ls pot prometre res més que aprendran el mètode i que prestarem atenció al mar per a aprendre i generar dades útils per a la conservació de les espècies. Però en aquest cas ens va tocar la rifa.

Aquesta jornada ha coincidit amb la migració dels rorquals, amb una mar productiva rica en ocells i cetacis i amb unes condicions marines ideals. El juny farem la segona jornada de primavera. A veure què ens depara en aquell cas!

Fins aleshores!

Si les jornades pelàgiques són una combinació d'ensenyament i capacitació amb l'obtenció de dades científiques d'interès, no deixen també de produir grans observacions com les d'aquesta jornada, la millor dels darrers temps, amb un personal entusiasta i una tripulació del Kerry de Balearia atenta i amb ganes de col·laborar en tot moment. I és que a l'hora de viatjar, considerar les opcions que hi col·laboren en la conservació de la natura és una variable molt important que cal tenir present. Gràcies Fundació Baleària per fer possible aquestes Jornades.
Ricard Gutiérrez
Pelagicus

Properes activitats

Pelagicus continuarà les seves activitats amb accions combinant més educació i investigació sobre fauna marina pelàgica. Resteu atentes i atents a les nostres xarxes socials i al bloc per a futures activitats. Moltes gràcies pel vostre interès i atenció.