Crònica de la 2ª Jornada de fauna marina vertebrada pelàgica. 14-15.6.2019
II Jornada de fauna marina vertebrada pelàgica. 14-15.6.2019: la crònica
Del 14 de juny al vespre al 15 de juny de 2019 ha tingut lloc a bord del vaixell Hedy Lamarr de la flota de Baleària la 2ª Jornada de Fauna Marina Vertebrada pelàgica en la que hi han participat 5 persones procedents de Lleida, Tortosa, Cambrils, Amposta i La Seu d’Urgell. En plena època d’exàmens i a l’inici de l’estiu per a molts, aquí teniu la crònica d’aquesta interessant jornada.
Organització
L’organització d’aquesta Jornada ha estat possible gràcies a la col•laboració establerta entre Fundació Baleària i Pelagicus per a possibilitar accions formatives aprofitant els trajectes que l’empresa naviliera efectua dins l’àmbit d’actuació de l’associació. Així, Fundació Baleària va permetre el desplaçament de l’equip de Pelagicus i els assistents al curs entre Barcelona i Eivissa, facilitant una sala per a la realització d’una sessió teòrica així com accés a àrees restringides del vaixell des d’on es van efectuar observacions.
Per què aquestes jornades?
Aquesta jornada s’emmarca en les activitats formatives i de divulgació que desenvolupa l’Associació Pelagicus, les quals tenen per objectiu incrementar el coneixement de les espècies d’ocells marins que hi ha a la Mediterrània i formar personal capacitat per fer-ne un seguiment des de vaixells.
La jornada, com la que es va fer el mes de març, però ara dedicada a les poblacions de fauna que hi ha al nostre mar entre finals de primavera i estiu, es va centrar en la identificació dels vertebrats marins que poblen el Mare Nostrum entre Balears i Catalunya, vistos des d’un vaixell de línia comercial (ferry) i al llarg d’unes 80 milles nàutiques de navegació.
A banda de familiaritzar-se amb com està estructurat i com funciona un vaixell de línia regular, es va aprendre i es va emprar tècniques de cens dels vertebrats marins, a tres nivells:
a) anotació de waypoints amb GPS portàtil,
b) cens amb bandes amb determinació de densitats lineals i
c) taxes de trobada i fonaments del mètode Distance Sampling.
Es va familiaritzar els alumnes amb el mètode de recollida de dades, amb la determinació de la distància a l’horitzó en funció de l’alçada del punt d’observació i amb el reconeixement d’espècies marines vertebrades, especialment ocells i cetacis però també alguns peixos de gran mida.
Els assistents han pogut copsar la dificultat, i el mètode, de trobar i senyalar on eren les espècies a mar, calcular la distància des del vaixell o determinar-ne l’espècie. També de com l’estat de la mar en funció del vent o l’onatge, dificulta, o facilita, la detecció de les espècies i en condiciona la seva observació.
Trobada
En un ambient més càlid i lluminós que el de la jornada del mes de març, el grup de persones que anàvem a embarcar-nos en la segona jornada pelàgica organitzada per l’entitat, ens vam trobar a les 19:30 a la terminal de Baleària del port de Barcelona. Amb falciots comuns, però sobre tot pàl·lids i algun ballester sobrevolant-nos, el xivarri de les famílies esperant les seves criatures tot tornant dels viatges de fi de curs ens recordava que l’estiu s’acosta i que la fauna que anàvem a cercar en aquesta segona jornada seria força diferent de la tardo-hivernal de la de març.
Desplaçats a la terminal del port, vam accedir en caravana al vaixell Hedy Lamarr, l’antic Visemar One que alguns recordàvem, per dirigir-nos cap a Eivissa. A diferència del març, el vaixell era força animat i bulliciós, on el nostre pòster de fauna marina ocupava un lloc preeminent prop la recepció del vaixell.
El vaixell
L’Hedy Lamarr té, a diferència d’altres vaixells, un heliport de grans dimensions a la coberta superior que és accessible i des del qual es poden fer bones observacions. Havent sopat vam inspeccionar-lo, així com la resta del vaixell, en un viatge amenitzat per una mar de fons d’un metre que feia que alguns passatgers presentessin símptomes de lleuger mareig. Res que no pogués guarir el fresc aire de la nit estelada de juny que ens duia a Eivissa en mig de preguntes sobre l’estatus de les espècies marines i endèmiques de les illes. A les 6:30 arribava el vaixell i nosaltres baixaríem poc després.
Eivissa
Igual que en la primera jornada del març, fora de programa es va oferir la possibilitat d’acompanyar-nos a visitar el Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, relativament proper al port d’Eivissa. Amb menys temps que el març, a causa del volum de passatge del vaixell, vam poder visitar la zona fins les 8 i escaig, ja que el vaixell salpava a les 10 hores i havíem d’embarcar a les 9:30.
Les salines eren plenes de vida amb força flamencs, ànecs blancs o cames llargues, però també dues espècies amb formes pròpies de les illes: el papamosques gris balear Muscicapa tyrrhenica balearica, del que en vam observar tres exemplars, o el capsigrany balear Lanius senator badius, la subespècie pròpia de les Balears d’aquesta espècie de lànid. A la costa, un àguila pescadora empaitada per gavians argentats i, al cap d’es Falcó, l’altra espècie endèmica: la tallareta balear, de la que vam veure també tres exemplars amb llum baixa i certa contrallum, però ben actius i vistos.
La mar, moguda pel fort vent de sud que aniria a la baixa durant el dia, ens recordava que havíem de tornar cap a port, que el vaixell marxava. Va haver-hi temps de recuperar forces altre cop a Eivissa, com el març, i d’arribar a temps a l’embarcament al moll on érem acompanyats de gavians argentats i alguna gavina corsa.
Sortida del vaixell
Col·locats a l’heliport, vam poder copsar l’ingent trànsit marítim estival de la zona, que impossibilitava la presència de cap dofí mular a la rodalia del port, com a vegades passa a l’hivern. El vaixell va salpar amb retard, pel trànsit, fet que va possibilitar que ens féssim la foto de grup i passéssim a impartir la classe teòrica sobre la metodologia de cens que més tard desenvoluparíem.
Formació
Igual que la del mes de març, la jornada incloïa una sessió teòrica de formació que vam desenvolupar al menjador del vaixell, gràcies a la molt atenta col·laboració del personal del vaixell. Les espècies de vertebrats més freqüents a la Mediterrània, presa de dades i fonaments del mètode Distance, com distingir les diferents espècies de cetacis o les principals espècies d’ocells marins i les característiques de l’observació des de ferries. Les finestres del saló ens permetien copsar l’estat de la mar, encara amb cabretes però aparentment millorant per moments el seu estat.
Vam tornar a l’heliport on alguns passatgers es van interessar per si veiem dofins i ràpidament vam tornar a dinar per tal d’iniciar el cens tot seguit.
Sortida del vaixell
Col·locats a l’heliport, vam poder copsar l’ingent trànsit marítim estival de la zona, que pràcticament impossibilitava la presència de cap dofí mular a la rodalia del port, com a vegades passa a l’hivern. El vaixell va salpar amb retard, pel trànsit, fet que va possibilitar que ens féssim la foto de grup que encapçala aquesta entrada i passéssim a impartir la classe teòrica sobre la metodologia de cens que més tard desenvoluparíem.
Formació
Igual que la del mes de març, la jornada incloïa una sessió teòrica de formació que vam fer al menjador del vaixell, gràcies a la molt atenta col·laboració del personal del vaixell. Les espècies de vertebrats més freqüents a la Mediterrània, presa de dades i fonaments del mètode Distance, com distingir les diferents espècies de cetacis o les principals espècies d’ocells marins i les característiques de l’observació des de ferries. Les finestres del saló ens permetien copsar l’estat de la mar, encara amb ‘cabretes’ però aparentment millorant per moments el seu estat.
Vam tornar a l’heliport on alguns passatgers es van interessar per si veiem dofins i ràpidament vam tornar a dinar per tal d’iniciar el cens tot seguit.
El cens
Des del pont de l’Hedy Lamarr vam començar el cens. De bandera xipriota, la fluïda conversa amb els oficials del pont, de diferents nacionalitats, era en anglès. Ells mateixos acudien a observar allò que anàvem veient. I és que vam tenir un conjunt d’observacions molt rellevant, d’acord amb allò previst per a aquesta època de l’any, d’aparent alta productivitat a la mar. Vam organitzar-nos en dos grups d’observació, un per banda, amb telescopis, binocles, gps i càmeres. El cens va començar amb força Beaufort 3 però les condicions van millorar ràpidament fins gaudir de moments de calma total. I la fauna va anar apareixent.
Les baldrigues cendroses no es van acostar gaire al vaixell, però les ràpides baldrigues balears, sempre aïllades i en aparent trànsit península – Balears sí que van passar per la proa del buc, moment en que s’apreciava bé el desgast de les seves plomes primàries, típic d’aquesta època gairebé estival.
L’espècie de xatrac que vam veure repetidament a alta mar era sempre el xatrac comú, sol o en petits grups. Un solitari fumarell negre va ser de difícil identificació a causa de la seva llunyania i del fet inesperat de la seva observació.
El primer vertebrat marí vist (i no vist) va ser un tauró que no es va poder identificar específicament que va passar prop la proa. A 57 milles de Barcelona va aparèixer un primer grup de dofins, que resultaren ser ratllats. Era format per uns 30 individus que nedaven en direcció contrària al vaixell. Tres milles més endavant, un altre gran grup de 20 exemplars nedava tranquil·lament amb una baldriga balear patrullant sobre d’ells per si alguna presa resultava empaitada. Tota aquesta àrea central del trajecte va ser rica en observacions d’aquests cetacis, dels que es van detectar un total de 99 exemplars en 8 albiraments diferents. L’observació d’un grup de tres balenes amb bec de Cuvier a 36 milles del port va ser però un albirament de qualitat i celebrat per tots els presents. Aquesta espècie, recentment classificada com a vulnerable a l’extinció a l’estat gràcies a les dades recollides en aquesta mena de censos, és potser la més escassa de les nostres aigües i la seva observació sempre és d’interès.
Entre baldrigues i xatracs va aparèixer també una tortuga careta a 34 milles del port de Barcelona. Era un exemplar adult, gran, i unes marques a la closca indicaven que havia dut enganxat un aparell de seguiment GPS via satèl·lit en algun moment passat.
Els dos darrers dofins que vam veure van resultar ser comuns Delphinus delphis, que malgrat el seu nom no són gens de comuns en aquesta zona entre Balears i Catalunya. Ja amb el delta del Llobregat a la vista, dos salts fora de l’aigua van mostrar la silueta inconfusible del peix espasa, del que es van veure dos exemplars a la costa deltaica. La presència de la gavina corsa marcava que ens aproximàvem a la seva colònia del port de Barcelona i el costaner xatrac becllarg també es deixava veure. Les darreres baldrigues balears sovintejaven la costa del delta del Llobregat que deixàvem per entrar a port i finalitzar així el cens.
Resum
Els escenaris hivernal, primaveral, estival i tardoral són diferents ens els transsectes de cens entre Balears i Catalunya. L’abundància de cetacis, i la seva diversitat, varia. També, de forma encara més patent, canvia el panorama ornitològic. Desapareixen les espècies hivernants com la gavina menuda o el fraret, els migrants com el fumarell comú i sovintegen a l’estiu baldrigues de diferents espècies. També l’estat de la mar i la llum varien.
Com les persones que van repetir les dues jornades van copsar, cada viatge és una mica diferent. És una rifa a la que hi jugues per veure si veus aquella espècie o quantes en veus de l’altra, sempre sota similars, s’intenta al menys, condicions meteorològiques i de personal capacitat.
Hem finalitzat la segona jornada pelàgica i ja hi ha més gent capacitada per a conèixer la metodologia de cens i la detecció d’espècies marines. Les cares dels participants en arribar al port de Barcelona d’acord amb l’horari previst reflectien la diversitat i qualitat de les observacions obtingudes i de l’experiència viscuda.
Fins la propera!
Properes activitats
Pelagicus continuarà les seves activitats amb accions combinant més educació i investigació sobre fauna marina pelàgica. Resteu atentes i atents a les nostres xarxes socials i al bloc per a altres activitats que tenim en preparació. Moltes gràcies pel vostre interès i atenció.
