Assessorem sobre hàbitats d’espècies aquàtiques i marines a Formentera

L’estany Pudent i ses salines de Formentera són un espai d’interès natural que forma part del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera 

A Formentera, l’estany Pudent suporta una explotació salinera que es remunta segles enrere i que el 2008 va ser represa per una empresa belga.  Aquestes salines aprofiten la hipersalinitat de l’estany i, mitjançant un canal perimetral, porten aquestes aigües molt salades que són recol·lectades en estat líquid abans de la formació de cristall de sal. Si l’estany Pudent acull concentracions hivernals rellevants de cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), les ribes del canal que envolta l’estany, i les seves vores conformades per motes de pedres i marges sorrencs, són hàbitat nidificant per a l’ànec blanc (Tadorna tadorna), camesllargues –avisador- Himantopus himantopus, corriol –picaplatges- camanegre (Anarhynchus alexandrinus), però també per a algunes parelles de bec d’alena (Recurvirostra avosetta) i, al menys durant tres anys, del xatrac menut  o llambritja menuda (Sternula albifrons). Algunes desenes de flamencs Phoenicopterus roseus també freqüenten aquestes zones perimetrals.

Dissortadament, la degradació d’aquest perímetre pel pas del temps posa en perill aquestes zones de cria perquè existeixen oscil·lacions del nivell de l’aigua de desenes de centímetres lligats a canvis baromètrics i a un funcionament hidrològic complex. Així, una de les poques zones de cria a Balears d’aquestes espècies esdevé molt fràgil en dependre de l’estat d’una infraestructura centenària que pateix l’efecte tant del l’edat com de tempestes i canvi climàtic.

Del 15-17.3.2024 hem estat visitant la zona amb el naturalista eivissenc Jordi Serapio, amb l’ornitòleg formenterer Santi Costa gràcies també a la col·laboració de Fundació Baleària i de la fundació Ibiza Preservation. El seu objectiu és consolidar la nidificació d’aquestes espècies protegides aquàtiques i marines tot conjuntant interessos, sensibilitats  i responsabilitats, fornint recursos econòmics dotats per Ibiza Preservation i amb una proposta biològicament sòlida que hem vingut a conèixer i a ajudar a modelar amb la nostra experiència atresorada a Catalunya.

Malgrat les dificultats de gestió vista la diversitat d’actors, una situació de win-win per a tothom és francament factible i certament incrementarà l’èxit reproductor de les espècies protegides (i amenaçades d’extinció a territoris veïns com Catalunya), pel que confiem en veure aviat els resultats. Hem apuntat alguns detalls tècnics factibles basats en experiències de gestió similars als deltes del Llobregat i l’Ebre, on també hi ha una infraestructura salinera.

De moment, els becs d’alena acabaven d’enllestir els seus nius, els corriols camanegres ja segurament disposaven de postes amagades vist el seu comportament nerviós i la zona acollia alguns migrants que ocupaven l’ambient aquàtic com gamba verda Tringa nebularia, xarxet Anas crecca o grasset de muntanya Anthus spinoletta.

En espècies aquàtiques i marines que sovint es comporten a nivell metapoblacional, bescanviant exemplars entre les illes i el continent proper, l’existència d’una zona de cria consolidada a Formentera ajudarà el conjunt de la població balear així com a consolidar un millor coneixement d’aquestes espècies per part de la població local i visitant. Perquè per a poder avançar en la conservació, també és important el coneixement de les espècies en un moment d’extinció global en el que cada parella, cada poll volat, compta. I cada cop més.