I Jornada de fauna marina vertebrada pelàgica. 15-16.3.2019: la crònica

Després de quedar per a trobar-nos a la terminal de Baleària de Barcelona, on ja disposàvem de tota la documentació per a embarcar-nos, ens vam dirigir al vaixell on vam poder pujar, acomodar-nos i sopar durant la seva sortida del port cap a les 22h.

Havent sopat, una volta d’inspecció per les diferents cobertes del vaixell va poder copsar l’estat de la mar, amb lleugera mar de fons, així com la temperatura ambiental i els llocs on l’endemà faríem les observacions. El vaixell arribava sobre les 6:15 – 6:30 o sigui que era hora de descansar.

Passades, poc, les 05 hores, el personal del vaixell ens va recordar que faltava mitja hora per arribar i que calia anar-se preparant per a desembarcar. Un cop atracats, abans de la sortida del sol, ja estàvem preparats per a trepitjar el terra a Eivissa.

Fora de programa es va oferir la possibilitat d’acompanyar-nos a visitar el Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, relativament proper al port d’Eivissa, fet al que tots els i les participants a la jornada van apuntar-s’hi. L’objectiu era anar a veure uns quants ocells abans de l’hora d’esmorzar, ja que el vaixell salpava a les 10 hores i havíem d’embarcar a les 9:30.

Totes les observacions van ser introduïdes al portal de ciència ciutadana eBird. A la zona de Ses Salines, a prop de l’església de Sant Francesc, es van observar 26 espècies, entre elles alguns limícoles i flamencs, teniu el llistat en aquest enllaç.

A el cap d’es Falcó es va poder observar força bé el corbmarí emplomallat mediterrani i, els alumnes que havien vingut al curs del febrer d’ocells marins hivernants, posar a prova els seus coneixements. Es van veure els dos únics xatracs becllargs de la jornada, àguiles pescadores i les endèmiques tallaretes balears van causar sensació entre els assistents a la Jornada. El llistat de les dotze espècies detectades, enmig d’una boira baixa que posava el toc misteriós al ja de per sí magnífic paisatge és aquí.

Després de recuperar forces a Eivissa, amb una barreja de dolç i salat a gust de cadascun dels assistents, vam tornar al port on encara vam tenir temps de detectar gavines corses, gavians argentats de diferents edats i corbmarins grossos i emplomallats (llistat aquí ).

El vaixell salpava i des de la proa ens disposàvem a veure què observàvem en aquesta primera hora de navegació al llarg de la costa est eivissenca.

Baldrigues balears, que nien a la zona van passar prop la proa, i una balsa de 31 va ser d’especial interès. També la primera cita de l’any, llunyana, prop l’illot de Tagomago, de baldriga cendrosa mediterrània, espècie que a partir d’ara serà freqüent en aquestes aigües.

La jornada incloïa una sessió teòrica de formació que vam desenvolupar en el saló Sirena del vaixell, gràcies a la sempre atenta col·laboració del cap d’hotel del vaixell, en Justin. Fonaments del mètode Distance, quines espècies hi ha a mar i quines es poden veure i on o com identificar un buf d’un catxalot o d’un rorqual van ser aspectes tractats i recollits en els apunts entregats, conjuntament amb un diploma, als assistents al curs.

Tocava dinar i preparar-se per a pujar al pont a fer el cens. En dos grups de cinc, un a estribord i un altre a babord, armats amb telescopis i binocles, gps i llistat per a apuntar el que veuríem, el cens va començar amb normalitat però amb un mar amb unes quantes cabretes (força Beaufort 3-4) no previstes en el pronòstic del temps.

Amb tot, un grup de corbmarins grossos migrants va ser la primera observació d’interès, seguida d’una cuereta a 76 milles nàutiques de la costa, segurament buscant lloc al vaixell per a descansar del seu viatge migratori. No seria l’últim passeriforme observat. Entre algunes baldrigues balears en trànsit entre la península i Mallorca, un dels alumnes va observar dos balenes amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris i la presència de gavians adults en mig del mar, lluny de tot, vam veure que era deguda a que eren a tocar de grans peixos lluna Mola mola, dels que vam veure més de cinc.

En plena època de migració els ocellets que vèiem acostar-se al vaixell van incloure cinc espècies: l’esmentada cuereta blanca Motacilla alba, però també un passerell Linaria cannabina, dos pinsans Fringilla coelebs, un còlit ros Oenanthe hispànica i un bitxac comú Saxicola rubicola. A alta mar es van fer tres observacions de grupets de gavina menuda Hydrocoloeus minutus, una gavina capnegra migrant Ichtyaetus melanocephalus i baldrigues amunt i avall. El buf d’un rorqual comú Balaenoptera physalus, el segon cetaci més gran del món, a 14,8 milles nàutiques del port de Barcelona, marcava la fi del cens.

Entrant a port vam gaudir de l’espectacle que suposa veure centenars de gavines corses ja instal·lant-se a la colònia que hi ha a un dels espigons del port.

No va aparèixer cap dofí a l’itinerari però sí dos cetacis amenaçats d’extinció i  una diversitat d’ocells que van incloure aquests migrants terrestres aturant-se al vaixell i que a més d’una persona de les assistents li van fer pensar quants d’aquests ocellets no arriben a creuar la Mediterrània en els seus viatges migratoris.

Recollides les dades i feliçment desembarcats la jornada va finalitzar segons l’horari previst.